Que Phillippe Garrell filma les seqüències de ball seguint un métode de posada en escena és molt interesant. Podeu veure un altre ball en aquest bloc de "Les amants réguliers" per comparar. En aquest ball de "Un été brûlant" (2011) m'agrada la posada en escena per com fa ús de la frontalitat de la càmera per reforçar l'aspecte d'escena teatral, de representació dels sentiments. Amb un ús de la música molt narratiu i amb uns temes molt ben escollits. L'ús del pla seqüència i aquesta frontalitat del pla general que dóna cabuda a altres persones ballant, aïlla als dos personatges principals, els quals viuen una mini-narració des del primer acostament fins a un cert clímax romàntic-sensual. És la petita història d'una relació que es viu sencera en els seus 4minuts, 30 segons de plà seqüència. Mónica Belucci, com sempre, radiant i sexy, és ja una estrella d'aquest bloc. Aquí podreu trobar altres balls de Mónica.
Ballen "Thruth Begins" de Dirty Pretty Things
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada