Una segona entrada per Bela Tarr. Aquesta és la seqüència inicial. El sol, la lluna i la terra ballen una dansa que connecta la dimensió universal amb la local. Un eclipse marcarà els dramàtics esdeveniments. Masterpiece hongarés. A l'igual que el cinema de Malik, aquest xoc entre una dimensió natural i una humana és motor de forta càrrega poètica.
Dios quina escena... el ball còsmic, molt hindú no?
ResponEliminammmmm. Tu creus? A mi em sembla que prové del fons del temps
ResponElimina