Em desperto aquest matí i trobo aquest regal de Montse R. Merci.
Jean Seberg ofegada en un mar de tristor mentre escolta a juliette Greco que canta la cançó que dona títol al film de 1957 d'Otto Preminger basat en una obra de Françoise Sagan. Mentre Jean balla, la seva veu en off sembla dialogar amb la cançó melancòlica i trista que la desperta a la seva pròpia tristessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada